Branding Escolar En Català

En les darreres setmanes hem sentit als mitjans de comunicació unes quantes notícies d’acomiadaments en les grans empreses tecnològiques de milers i milers de treballadors. En aquests context, impacta més que aquest gener hàgim conegut també noves estadístiques d’abandonament professional l'any passat. El 2023 un 61% de nord-americans està considerant l'opció d'abandonar la feina (estadística dominada pels millenials i la Generació Z, entre els quals s'arriba al 70%). Afegim-hi un factor més: abans de deu anys es produirà la incorporació al mercat laboral de les generacions més despoblades i coincidirà amb la jubilació de tots els boomers (si és que podrem jubilar-nos). Amb tot això sumat, es comprèn per què en el darrer post us vaig parlar de la necessitat imperiosa de començar estratègies d’Employer Brandinga l’escola.L’Employer Value Propostion(Aquestes tres lletres, EVP, haurien de formar part a partir d’ara del vostre vocabulari habitual quan parleu del branding intern)L’EVP, la vostra proposta de marca

Conversa de Miquel Rossy amb Juan Manuel Manes i Víctor Núñez sobre com han d'afrontar en la actualitat les escoles el màrqueting educatiu i com en serà el futur.

De la mateixa manera que un bon dia vam entendre que no podíem limitar-nos a esperar que vingués l’alumnat i vam començar a fer màrqueting, ha arribat un moment que només les escoles que sàpiguen comptar amb bon professorat seran més capaces d’oferir al seu alumnat projectes atractius. L’Employer Branding ha esdevingut imprescindible per a l’eficàcia del màrqueting educatiu.

El posicionament és un dels temes més importants i complexos en les estratègies de branding de les escoles. Pot convertir-se en un maldecap decidir quin tret rellevant ha de distingir l’escola de la competència, allò que es posarà de manifest en la comunicació per assegurar la connexió amb els públics. Sembla una qüestió realment difícil, però, en realitat, no hauria de ser pas complicada.*********Entrevista a Conrad Llorens:https://brandingescolar.com/conradllorens/Article Per què l'estratègia ha de ser simplehttps://brandingescolar.com/estrategiasimple/

Entrevista a Oriol Iglesias.Parlem sobre l'aplicació al món escolar del llibre. del que és coautor amb Nicholas Ind: "Vull aquesta marca! Com construir marques desitjables".Oriol Iglesias és professor titular i director del departament de màrqueting d'ESADE. Ha estat Director de l'ESADE Brand Institute (consultora en estratègia de marca) i Director del Grup de Recerca en Marca d'ESADE-URL .Membre del comitè científic de la Global Brand Conference i del comitè científic de l'Special Interest Group in Brand, Identity and Corporate Reputation, de l'Academy of Marketing. Oriol també és membre de l'Editorial Board del Journal of Brand Management (USA) i de l'Editorial Review Board del Journal of Product and Brand Management (USA), les publicacions acadèmiques de referència internacional en estratègia i gestió de marca.Les seves investigacions s'han publicat a algunes de les revistes científiques internacionals de management i màrqueting més prestigioses.

Cada any, especialment a principi de curs, convoqueu mares i pares a l’escola per transmetre’ls informacions que considereu importants. Fa cinc anys vaig publicar en el llibre La teva escola, una gran marca, un article sobre les reunions amb pares i mares. L’acabo de rellegir i penso que val la pena que us comparteixi aquestes idees, perquè us poden ser útils. Parlaré pensant especialment en els professors i les professores, tots els tutors i tutores que en algun moment o altre us heu d’enfrontar a aquesta audiència, diferent de l’habitual.

Quan una família està contenta del que viu a l’escola, va reforçant-hi la seva confiança. I si la satisfacció és gran, de manera espontània difondrà la seva experiència positiva als altres. És natural, no? Però també es poden planificar les coses perquè passi així. El boca a orella, de fet, ha esdevingut una disciplina més de màrqueting. Se’n diu referral màrqueting, màrqueting de referència. Al món escolar hi hauríem d’estar molt atents, perquè es tracta del camí principal per a l’arribada de nous alumnes.

Ponència a Bogotà, en el VI Encuentro Nacional de Educación Privada.Sobre el referral marketing, màrqueting de referència.He escurçat l'exposició a 23 minuts.

Hi ha sis preguntes que tots els equips directius s’haurien de fer sempre que prenen decisions. Perquè en la manera com es decideix i es comunica cada resolució es mostra de forma palmària la capacitació real amb què es dota el professorat en el projecte de l’escola. Les sis preguntes que plantejo son aquestes:1. Tothom que haurà d’executar-la ha pogut compartir el seu enfocament?2. S’ha triat la millor opció sense importar qui l’ha formulada?3. Poden sorgir rumors i cal ser ràpids informant?4. A qui caldrà informar abans, perquè hi estan implicats?5. Amb qui haurem de parlar personalment, ja que l’afecta més?6. Quin és el canal més apropiat (comunicació, reunió, email, web, etc.) per a cada públic (intern, famílies, autoritats, societat…) en aquest cas?

Ho vaig sentir en un llibre d’Audible: els tres primers segons de qualsevol trobada entre persones són determinants per al resultat d’aquest encontre. Tres segons són molt poc temps. 1, 2, 3, ja està! I aquests tres segons poden canviar-ho tot.

No me’n vaig sortir. Estava buscant un bon exemple per explicar a la directora d’un centre que de ben poc li valdria fer un esforç gran en màrqueting educatiu, si primer no s’esforçava perquè la realitat del centre cridés l’atenció tant com volia que ho fes la seva publicitat. Unes hores després, en canvi, se’m va ocórrer aquesta comparació, que hauria estat eficaç, però ja era tard. Què hi farem! Si us serveix a vosaltres, em quedo satisfet.

"No hi ha res a l'escola que tingui valor que no passi per l'educador""L'escola és un projecte cultural, en el sentit profund de la paraula""El projecte que un centre escolar ofereix és un conjunt de relacions"Javier Cortés Soriano mostra a l'entrevista que coneix a fons el món escolar, tant amb la visió interna de professor i directiu, com des de la perspectiva el món editorial.Ha estat director d'Edicions de l'Editorial PPC, director general del Col·legi Santa Maria del Pilar de Saragossa, Director General i després president del Grup SM i Director General del col·legi Summa Aldapeta de Sant Sebastià liderant la construcció d'un nou col·legi. Des de setembre de 2020 treballa al Col·legi El Pilar a València com a professor de Religió a Batxillerat i representant de l'entitat titular.Ha estat també autor de nombrosos projectes editorials i autor, entre altres publicacions, dels llibres Gestionar para educar. La función directiva en la Escuela Católica, juntament amb J. A. Viguera i La Escuela Católica. De la

Ahir vaig parlar amb una persona que, per accident, ha esborrat per sempre les 17.000 fotografies del mòbil: tots els records de la seva vida conscient. No era un ancià sense destreses digitals, sinó un jove que estudia Comunicació Audiovisual. Tots heu de conèixer casos similars. Les escoles no som alienes a aquest perill: ens podem quedar sense arxiu històric de fotografies.Un bon dia, amb motiu d´un aniversari assenyalat del centre, voleu trobar bones fotos i potser no sereu capaços de fer-ho. Justament, a l'era digital i de la imatge, quan semblava que tot seria més fàcil, se'ns pot tornar impossible!----------------------Post de l'episodi:https://brandingescolar.com/arxiu-fotografic/Sobre formats:https://brandingescolar.com/pixel-jpg/

Per què moltes vegades grans projectes (penso que potser en són la majoria) es queden a mig camí? Em faig aquesta pregunta, perquè ho he vist amb els meus ulls, ho he viscut en grups escolars amb els quals col·laboro: Han planificat un canvi poderós, potser amb unes noves metodologies didàctiques o amb un enfoc innovador en la manera de fer el que sempre ja han fet bé. Han reestructurat l’organització, han redissenyat els sistemes d’avaluació, han fet canvis en la concepció arquitectònica per afavorir l’aprenentatge… En tantes coses, tants esforços i en un moment tan decisiu com l’actual! Però, passat un temps, en queda només un resultat superficial.Per què ha passat? El roc que podria haver estat molt gran i haver marcat la diferència, acaba sent no res en pocs mesos. Què caldria haver fet diferent? No tinc la bareta màgica, però hi he reflexionat força. Us exposo les que parer meu són les set causes per les quals fracassen més projectes:Entrem en un trimestre decisiu per al màrqueting de l’escola. Som novam

En el llibre L’arte della domanda, Paolo Pugni manté un diàleg amb Alessandra Colonna i Francesca di Falco –expertes en comunicació interpersonal i coaching– sobre l’abast d’aquesta expressió italiana, chi domanda, comanda, o sigui, qui fa les preguntes és qui dirigeix la conversa cap allà on li interessa. D’entrada semblaria una contradicció que preguntant estigui gestionant el diàleg i que si ocupo l’espai i el temps xerrant, en canvi, en perdo el control. 

Necessitem connectar amb la gent. Entre nosaltres i amb l’alumnat, amb pares i mares i també amb les famílies que vindran a visitar l’escola. Amb ells, no ens servirà de res tenir preparats grans argumentaris, discursos amb bellíssimes paraules, per més amables que siguin, si no es dona aquesta connexió. Això significa que parlar bé és important, però ho és encara molt més una altra cosa: aprendre a escoltar. Per això ja n’hem parlat altres vegades. Però ara ens centrarem en una acció clau, imprescindible, per generar el tipus de conversa adequat per a l’escolta: les preguntes que fem. I ho farem de la mà de Paolo Pugni, un podcaster italià especialitzat en la venda de valor. Em va entrevistar fa uns quants mesos: podeu trobar l’entrevista tant al podcast com al canal de YouTube. Paolo Pugni ha publicat aquest any un llibre justament sobre les preguntes. L’arte della domanda, l’art de la pregunta.

Audio de l'entrevista realitzada a Lluís Bassat al maig de 2016 sobre les marques escolars

Intervenció de Miquel Rossy en el Congrés de la Confederació Espanyola de Centres d'Ensenyament el dia 22 d'octubre de 2021.

Vaig entrevistar el prestigiós publicista Toni Segarra l’11 de juny de 2018 i vaig publicar el contingut de la conversa pocs dies més tard al meu blog, brandingescolar.com. El que a aquell final del curs 17-18 no preveia ni de lluny és que uns mesos més tard em llançaria a crear aquest canal de podcast. Enregistrava totes les entrevistes directament amb el meu mòbil, sense prentrendre cap altre fruit de l’enregistrament que la posterior transcripció en un article del web. Durant uns anys l’àudio de l’entrevista –com el d’algunes més– s’ha quedat arxivat al disc dur. Ara m’he decidit a recuperar-lo. Encara que el so no sigui perfecte la qualitat del contingut supera amb escreix qualsevol dels inconvenients. Us asseguro mitja hora llarga de continguts molt aplicables a la vostra escola.

En el post anterior vam veure una sèrie de recursos per usar davant de persones violentes o excessivament dominants. La veritable assertivitat no es troba tant en les paraules com en els gestos que les acompanyen. Però, per descomptat, els comportaments assertius han de coincidir amb la sinceritat dels nostres propòsits. ---------