L@net D'albert Cuesta

Duplica l'abast dels més greus coneguts fins ara. Avui ho explicarem, i també si és possible fer desaparèixer armes digitals com Pegasus.

Tal com pronosticàvem, a Musk li feia nosa el límit del 15% de la propietat que els estatuts estableixen per als consellers, i per això va declinar la proposta de ser-ho. Vol manegar l'empresa al seu gust i per això vol ser-ne l'únic propietari.

Les autoritats demanen la col·laboració dels ciutadans fent servir un sistema que aquí no seria possible. Si més no, encara.

Descarreguen i arxiven en servidors occidentals tota mena de contingut dels museus i les biblioteques d'Ucraïna, des de patrons de punt de creu fins a música popular passant pels arxius del desmantellament de la central de Txernòbil.

L'empresa ho ha explicat de matinada i els motius no estan gens clars. Però nosaltres tenim quatre explicacions possibles.

Les versions més recents d'Android tenen funcions amb què l'usuari pot escollir quins permisos concedeix a les aplicacions que instal·la. En canvi, les més antigues no donen aquesta opció i t'has de conformar amb el que va decidir el programador.

Un experiment interessant o més aviat inquietant. Sobretot si el combinem amb una altra notícia sobre reconeixement facial a Europa.

La plataforma d'Amazon per a empreses ja ofereix la nostra llengua. Avui sentirem com sona i en quin punt es troben les majordomes digitals en català.

I si passa serà gràcies a l'entrada del multimilionari Elon Musk a l'accionariat de l'empresa i al consell d'administració.

Un bon tros: gairebé un 10% de les accions, que el converteixen en l'accionista principal. Molt per sobre que el fundador Jack Dorsey, que aquest cap de setmana s'ha penedit públicament del seu invent.

Google va presentar el seu correu web el primer d'abril de l'any 2004. Avui explicarem com era aleshores i fins on ha arribat.

Segons l'empresa, les dades robades no inclouen informació bancària, però els delinqüents en podrien treure algun profit igualment.

Aquesta setmana es fa al Centre de Convencions Internacional de Barcelona el saló Advanced Factories, una trobada i exposició d'empreses d'automatització industrial, robòtica i fabricació digital que proposa solucions per a l'anomenada indústria 4.0 i la futura indústria 5.0.

Tindrà tres modalitats de tarifa plana que explicarem, i també per què als videojocs els costarà arribar al mateix grau d'adopció que Spotify amb la música i Netflix, amb el vídeo.

Potser per això la condemna de la invasió d'Ucraïna ha estat més discreta que la d'altres empreses. Els negocis són els negocis.

El Parlament i el Consell Europeu s'han posat d'acord en la nova llei de mercats digitals, que aspira a combatre les pràctiques anticompetitives de les grans empreses tecnològiques, majoritàriament dels EUA, i promoure una competència més justa d'empreses més petites.

I no precisament per les antenes i receptors d'internet via satèl·lit del servei Starlink que va enviar fa unes setmanes a Ucraïna a petició del govern Zelenski, i que en principi són de franc. En aquest cas ens referim a SpaceX, l'empresa de Musk que es dedica al llançament de coets.

Tres esdeveniments importants al continent des de començament de setmana. Dilluns, Ford va signar un acord per construir una fàbrica de bateries a Turquia. Ahir, Elon Musk i el canceller alemany, Olaf Scholz, van inaugurar a Berlín la primera fàbrica europea de cotxes Tesla. I avui el president de SEAT, Wayne Griffiths, ha anunciat un pla industrial de 7.000 milions d'euros per electrificar la companyia.

La invasió d'Ucraïna està fent que Europa es replantegi a marxes forçades la seva dependència de Rússia en àmbits com l'agroalimentari i l'energètic. Avui repassarem algunes iniciatives en energia nuclear, solar i eòlica que ens portaran de Bèlgica a Mart i del desert a la costa de Portugal.

Ho diu algú que hi té molt a veure: el fabricant de les màquines que fan servir les tres grans empreses de xips avançats. I no és per manca de diners, sinó de capacitat.