Economia

El president de la patronal catalana Foment del Treball treu ferro al fet que Madrid superi Catalunya en creació de riquesa: "Només són unes dècimes." I es mostra convençut que, amb estabilitat econòmica i política, "Catalunya tornarà a ser la locomotora de l'economia espanyola". Josep Sánchez Llibre lamenta que els governs català i espanyol hagin posat "llums curts" a l'hora de plantejar solucions a la crisi provocada per la Covid-19, però diu que els fons europeus per a la recuperació són "la gran oportunitat per reindustrialitzar l'economia". El president de Foment creu que el buit que deixarà Nissan a la Zona Franca serà ocupat per una altra firma automobilística i empreses de bateries elèctriques. Sánchez Llibre diu que anirà a l'acte amb el rei Felip VI a Barcelona de divendres, i que "no és normal" que no hi assisteixin ni l'alcaldessa Colau ni els màxims representants de la Generalitat.

Després de més de 60 anys fabricant teixits, l'empresa barcelonina, afectada per la crisi de la pandèmia, aconsegueix remuntar amb la producció d'una mascareta antiviral. Ens ho explica en aquest reportatge el gerent de la firma, Víctor Melul.

Amb el politòleg Toni Rodon i el columnista del Wall Street Journal Jon Sindreu analitzem el paper de la bellesa física en la política i la seva influència en els resultats electorals.

L'economista Xavier Sala-i-Martín fa balanç econòmic dels quatre anys de mandat de Donald Trump a la presidència dels Estats Units. Explica que si l'economia nord-americana ha anat bé fins a la crisi de la Covid "no és per Trump, sinó pels empresaris i els innovadors. Això no vol dir, però, que les seves decisions no influeixin". Sala-i-Martín recorda que els estímuls econòmics que va aprovar el president nord-americà han fet de coixí a la caiguda de l'activitat en aquell país. La raó d'aquesta menor caiguda, diu el professor de la Universitat Colúmbia, és que "els Estats Units tenen un mercat laboral més flexible i una economia més diversificada". Al contrari del que passa a Espanya. Per això, creu que l'economia espanyola seguirà patint fins que no hi hagi una vacuna o uns tests instantanis de coronavirus.

Analitzem la batalla pel control de TikTok, amb derivades econòmiques, polítiques i militars amb el columnista del Wall Street Journal Jon Sindreu, i el doctor europeu en Ciència Política Toni Rodon.

Les dues "start-ups" catalanes utilitzen algoritmes propis per detectar i diagnosticar de forma ràpida i rigorosa l'ictus i el melanoma, respectivament. A l'"Economia i empresa" descobrirem aquestes dues empreses innovadores de la mà del seus CEOs, Pau Rodríguez i Narcís Ricard.

A la secció "MasterClass", el catedràtic d'Economia Santiago Niño-Becerra es fa ressò de les previsions econòmiques pessimistes que han fet darrerament entitats com el Banc d'Espanya. I pronostica que les conseqüències econòmiques de la pandèmia es notaran fins al 2024. També analitza la fusió culminada aquesta setmana entre les entitats CaixaBank i Bankia, i parla de la tendència de fusionar bancs a nivell europeu.

Amb el politòleg Toni Rodon i el columnista del Wall Street Journal Jon Sindreu analitzem què vol dir ser optimista i les afectacions personals, polítiques i econòmiques d'aquesta actitud vital.

L'expert en banca ètica Joan Antoni Melé considera "nefasta" per als ciutadans la fusió de Caixabank i Bankia. "Tot el que sigui concentració de poder" és dolent, afirma el president de la Fundació Dinero y Conciencia. Melé, que va ser subdirector de Triodos Bank, lamenta que el BCE recomani grans concentracions i que "li molestin els bancs petits com el que jo treballava, i menys amb l'etiqueta d'ètics". I recorda que durant l'última crisi financera, els únics que no van patir van ser la banca ètica, que segons Melé és el doble de solvent que un banc convencional. "Grans gegants han caigut. Tenen peus de fang, perquè tenen un muntatge especulatiu. Banesto era el banc més gran a la seva època, i va caure." Demana no deixar-se enlluernar amb l'Obra Social de la Fundació la Caixa, "perquè no sabem amb quin tipus de negocis s'han fet els diners que van a obra social".

Biznelis és un joc educatiu de taula que introdueix els joves en el món de l'empresa i dels negocis. L'ha creat l'empresa sabadellenca Kidnelis i és en català.

Fa uns dies van sortir unes dades, que es van fer molt virals a Twitter, i que, òbviament, ens van deixar molt preocupats. L'Estat encapçala la taxa d'atur juvenil d'europa, segons un estudi de l'Eurocambra. Això vol dir que gairebé la meitat dels joves no tenen feina, tampoc els catalans. Ho analitzem amb dades, estadístiques i els comentaris de l'Observatori Català de la Joventut i el Consell Nacional de la Joventut de Catalunya.

L'economista Xavier Sala-i-Martín creu que els plans d'integració de Caixabank i Bankia són dolents per als clients ("quan hi ha menys competència, els consumidors hi perden"), per als treballadors ("si tanquen oficines, els empleats també en surten perjudicats") i per al contribuent, pel risc que un gran banc com aquest pugui acabar sent rescatat amb diners públics. "No tinguis cap dubte que en la pròxima crisi financera, els bancs grossos utilitzaran l'argument que són massa grans per deixar que facin fallida". Sala-i-Martín veu inevitable que a la llarga desapareguin més bancs, per la irrupció de les noves tecnologies. El professor de la Universitat Colúmbia també critica la llei de regulació dels preus del lloguer, aprovada al Parlament: "L'oferta de pisos de lloguer baixarà, i això és contrari a l'objectiu de la llei."

Repàs a l'economia i a les previsions de futur amb el columnista del Wall Street Journal Jon Sindreu i el doctor europeu en Ciències Polítiques Toni Rodon.

Serà beneficiosa la fusió de Bànkia i CaixabBank per la societat, la política i l'economia catalanes? Quines son les debilitats i fortaleses d'aquesta concentració bancària pensant en la societat, la política i l'economia catalanes? Ho consultem amb un dels principals coneixedors de l'economia catalana, l'advocat, historiador i periodista Francesc Cabana.

Aquesta setmana es vota al Parlament la primera llei de regulació dels lloguers, un text que vol posar fi a les pujades abusives dels preus. El Sindicat de Llogaters defensa que la llei és l'única via possible per garantir el dret a l'habitatge, mentre que el Col·legi d'Apis de Catalunya considera que si la normativa tira endavant, els preus no baixaran perquè generarà inseguretat jurídica i provocarà una disminució de l'oferta de lloguers.

En el primer programa de la cinquena temporada, el catedràtic d'Economia Santiago Niño-Becerra analitza la situació econòmica actual i les previsions pels pròxims mesos. Becerra creu que la situació és molt complicada i no es creu les previsions optimistes del govern espanyol. També afirma que no hi ha diners per allargar indefinidament els ERTOs del sector turístic. La cofundadora d'Holaluz, Carlota Pi, s'estrena amb la secció "Canviem el món". Pi reflexiona sobre com des de les empreses es pot transformar la societat per fer-la més sostenible i més humana. A la seva secció, Dani Marco explica què és el DESI, un índex de la Comissió Europea que a partir de valors objectius econòmics i digitals analitza el nivell digital dels països. I a la secció "Emprèn Internet" analitzem com la pandèmia està afectant les petites i mitjanes empreses catalanes i plantegem com la digitalització i altres mesures poden ser les seves millors aliades per sortir enfortides de la crisi actual.

El columnista del Wall Street Journal Jon Sindreu i el professor de ciència política Toni Rodon analitzen la situació del Barça arran de la crisi amb Messi.

El 2008, quan va esclatar la crisi financera, tot just començaven la universitat. Davant seu, un futur prometedor que, amb els anys, segurament no ho ha estat tant. Ara, més d'una dècada després, aquells joves que tot just tenien 18 anys veuen la vida amb uns altres ulls i tenen unes altres expectatives. Unes intencions, a més, que s'han trobat amb un nou pal a les rodes: la pandèmia. En aquest reportatge, coneixem la història d'en Pedro, la Maria i en Dani, que expliquen com és viure entre crisis.

Caixabank i Bankia continuen negociant la fusió. L'exconseller del Banc d'Espanya i catedràtic d'Economia Guillem López Casasnovas assegura que les dues entitats estaven abocades a fer-ho per les dificultats per tenir rendibilitat en aquest context. I ha avisat que la part principal la trauran tancant oficines. Per la seva banda, el president de l'Associació d'Usuaris de la Banca, Manuel Pardos, ha assegurat que els clients no n'haurien de sortir perjudicats perquè la llei no permet fer canvis en els contractes dels productes que ja es tenen.

El degà del Col·legi d'Economistes, Anton Gasol, dona per feta la fusió entre els dos bancs i defensa que ve motivada per interessos governamentals. Gasol recorda que una d'aquestes entitats, Bankia, va ser rescatada amb fons públics, i en aquest sentit apunta que aquesta unió representarà també la privatització d'aquests diners.