Els Viatgers De La Gran Anaconda

Observar una aurora boreal és un moment màgic. Si tens la sort d'enxampar-ne una, et quedes bocabadat mirant aquell resplendor hipnotitzant que il·lumina la negror de l'univers estelat. La llum, sovint verda, es fa fimbradissa i serpenteja. És com una cortina lumínica transparent que penja del cel sobre la terra. Els inuit, que se'n amagaven per considerar-les una manifestació dels esperits dels avantpassats difunts, afirmen que canten. Certament, a l'Àrtic, les llums son tremendament diferents a les que estem acostumats al Mediterrani. Per exemple les sortides i les postes de sol s'allarguen hores. A l'hivern, quan tot el món es blanc per la neu i el gel, les llums diürnes són blavoses. No estem acostumats a un paisatge tan hivernal, tan gèlid. Però és bonic d'experimentar el fred. Viatgem a Tromso, la capital Noruega de les aurores boreals, amb Miquel Rafa, naturalista i biòleg.