Comprimits Efervescents

Tot i ser un detectiu eminentment cerebral i pràctic, va omplir d’intuïció i olfacte 4 novel.les i 56 relats. No va ser el primer de les seues característiques, però sí el primer en traspassar les seues virtuts i defectes a bona part dels investigadors de ficció del futur. Mort per voluntat del seu creador i ressucitat per aclamació popular. Un fictici 4 de març arranca la primera aventura de Sherlock Holmes i el Dr. Watson en ‘Estudi en Escarlata’.

Consultor financer i agent de borsa. Un perfil difícil d’associar amb l’esperit d’aventura. Però en el seu cas la combinació funcionaria. Feu una fortuna inmensa i la va destinar a activitats tan diverses com extraordinàries, i amb èxit. No seria el seu últim ni l’únic rècord. Un 3 de març, Steve Fossett es convertia en la primera persona en fer la volta al món volant asoles, sense escales i sense repostar.

Luddisme: Moviment obrer anglés que s'oposava amb violència a la introducció de maquinària i tecnologia en el procés productiu de la indústria. 
Este moviment va tindre la seua màxima expressió en començar ell segle XIX i prompte va escampar-se per tot el continent. Ací estigué lligat a la indústria tèxtil de les comarques centrals. La nit d’un 2 de març, unes 12 mil persones destruïren 17 instal.lacions industrials en l’episodi conegut com la revolta obrera d’Alcoi.

Charles Chaplin va faltar la Nit de Nadal de 1977 i fou soterrat en un cementeri de Suïssa. Li passaria com a Eva Perón, Maria Callas o com intentaren amb el mateix Elvis Presley, que no durarien massa allà on els deixaren caure. Però en esta ocasió s’imposaria el trellat de la família i la poca traça dels segrestadors. La matinada d’un 1 de març dos mecànics segrestaven… el cadàver de Charles Chaplin.

El primer ministre i la seua parella decidiren tornar a casa fent un passeig pel centre històric. En aquella ocasió no portaven escorta. Un error que potser haguera canviat el destí del mandatari. Suècia i bona part del món entraren en xoc en conéixer la notícia. Un 28 de febrer assassinaven d’un tir, mentre tornava del cine, el primer ministre suec. Olof Palme.

És una d’aquelles troballes ‘per accident’ de les moltes que podríem enumerar al llarg de la història de la ciència. I també un exemple més que el premi se l’emporta el que més corre, en este cas, a l’oficina de patents. Prohibida, posada en quarentena i analitzada una i mil voltes. Un 27 de febrer el químic Constantine Fahlberg descobria mentre sopava… la sacarina.

El Titànic acabava en el fons de l’Atlàntic la matinada del 15 d’abril de 1912. Després d’això, la White Star Line, la seua propietària, hagué de plantejar-se moltes preguntes. I la més important va ser ‘per què i com podria haver-se evitat’. Com era lògic, les respostes foren aplicades a un nou projecte acabat d’entrar a les drassanes de Belfast. Un 26 de febrer, botaven el Britannic, el germà bessó del Titanic.

D’aquella època són els coneguts com ‘atacs de zeros’. Els patien algunes les persones que, de tant tractar amb xifres astronòmiques, sentien la compulsió d’escriure zeros sense parar. No era d’extranyar si la compra diària era un desafiament d’enginyeria financera. Un 25 de febrer, els forns de Berlín posaren a la venda la barra de pà… a 2000 marcs.

A finals del segle XX, una novel.la escrita per un autor britànic nascut a l’Índia alçaria molta polseguera. 
Segons algunes autoritats religioses musulmanes, l’obra tractava de forma irreverent i blasfema la infal.lible figura del profeta Mahoma. 
Es cremarien exemplars i s’escriurien edictes religiosos però, sobretot, un 24 de febrer, l’aiatol.là Khomeini posaria preu a la vida de l’autor de ‘Els versos satànics’, Salman Rushdie.

Ja tenia 7 mesos quan la van presentar en societat. Va protagonitzar una portada llegendària d’un diari britànic que ompliria el món d’esperança, però també d’incertesa. Un èxit per a molts, i una fita inquietant per a altres. Un 23 de febrer, el món coneixeria el primer mamífer clonat de la història, l’ovella Dolly.

Es tractava dels germans Sophie i Hans Scholl i Christoph Probst. El Jutge Suprem del Tribunal del Poble d’Alemanya els va considerar culpables de traïció i els va sentenciar a mort. Allí acabava la seua curta però valenta tasca. Un 22 de febrer, jutjaven i executaven els líders del moviment de resistència pacífica contra el règim nazi la Rosa Blanca.

L’any 1967 es va rodar ’How I won the war’, una comèdia britànica en que va participar John Lennon. En ella un grup de soldats poca-traça tenien la missió de construir un camp de cricket durant la segona guerra mundial. Per al rodatge, l’estètica militar exigia cabells curts. I ací comença la història de hui. Un 21 de febrer, un britànic anònim es gastava 35 mil dòlars, en un grapat de pèls de Beatle.

De de feia algunes setmanes, l’activitat sísmica a la zona era cada dia més freqüent. Els seus habitants, per contra, no li pararen massa atenció, ja que és un fenòmen habitual en aquelles contrades. Però no sabien que estaven a punt de ser testimonis d’un fenòmen geològic asombrós. Un 20 de febrer, un pastor mexicà assistia al naixement del Paricutín, el volcà més jove del continent americà.

Vol 610 d’Ibèria. 141 passatgers, 7 tripulants i un destí terrible. Un trajecte rutinari entre Madrid i Bilbao que va transcórrer amb normalitat fins arribar a pocs quilòmetres de la seua destinació. La boira, un error de càlcul o les dos coses alhora. Un 19 de febrer, un Boeing 727 s’estavellava a les munyanyes de Biscaia. El pitjor accident aeri del País Basc.

Hui en dia es reconeixen, cada any, 24 categories, però en aquella primera ocasió només hi hagué 12 guanyadors. I foren els únics de la història que no pogueren ser seguits ni per ràdio ni per televisió. Potser fou l’edició menys emocionant de totes, però era especial. Un 18 de febrer es feren públics els guanyadors dels primers Òscars de la història.

No fou precissament un èxit. Més prompte podríem parlar de fracàs clamorós. La Scala de Milà es quedà freda potser perque esperava més de Giacomo Puccini. Lluny quedaven els aplaudiments unànimes de Tosca o La Bohème. Un 17 de febrer s’estrenava per primera volta l’obra més estimada de Giacomo Puccini, Madama Butterfly.

Era un home templat, de 58 anys i no se li parava una mosca damunt. Presumit en extrem, es canviava de roba a tot hora però, sobretot, li agradava atendre visites, particularment si eren femenines i l’esperaven en el Saló Blau de l’Elisi. Ara bé, el destí li preparava una macabra sorpresa a l’impetuós Félix Faure. Un 16 de febrer tot un president de la República Francesa moria d’una apoplegia, mentre mantenia relacions sexuals.

Fou a Boston, en una ‘première’ tan exclusiva i especial com mereixia la cinta. I no era per res en particular que la companyia del ‘tio Walt’ no haguera fet abans, més bé al contrari. La fàbrica d’animació per excel.lència apostava tot a una carta. I funcionà. Un 15 de febrer s’estrenava la pel.lícula que salvaria Disney de la fallida econòmica: la Ventafocs.

Darrere de tot, com solia passar aquells anys, hi havia l’ànsia de control dels negocis il.legals. Sobretot, del tràfic i contraban de productes alcohòlics als que havia obert la porta la coneguda com ‘Llei Seca’. Una matança a sang freda dirigida a distància. Un 14 de febrer marcaria el punt d’inflexió de la fosca història del crim organitzat a Chicago, la massacre de Sant Valentí.

D’aquell periode l’escriptora George Sand publicaria ‘Un hivern a Mallorca’, on els habitants de l’illa no eixirien ben parats. Tot apunta a un xoc de trens cultural. Ella, els seus fills i el seu amant Chopin estigueren 95 dies allotjats a la Cartoixa de Valldemossa. Una estada curta i complicada. Un 13 de febrer l’escriptora George Sand i el compositor Frederic Chopin abandonaven definitivament l’illa de Mallorca.