Una Nit Al Castell

Aquesta és una rondalla molt divertida i a més insòlita al nostre rondallari. Sols la trobem a Santa Pola. Hi ha una versió semblant a Eivissa que ens recorda eixe pont meravellos de comunicació de històries que ha segut la Mediterrània durant segles. És, a més a més, és un luxe escoltar-la amb la veu de l'humorista, actriu i presentadora Xus Lacort.

Històries com aquesta inspiren i il·lusionen a fer programes com Terra Llegendària o el seu precedessor Una nit al castell. Hui contem la història d'una dona que al segle XVIII es va vorer davant el tribunal de la Inquisició valenciana acusada de certes fetilleries, però el que va acabar contant és una cosa única a la nostra terra, fascinanat i que paga la pena descobrir. Ací no estem per a analitzar amb la mentalitat actual eixes declaracions, estem per a deixar-nos portar per la fantasia popular, per a aprendre i gaudir de les històries que tenim a casa nostra. En vols una de les bones? Endavant!

La criptozoologia és una disciplina no científica que tracta d'estudiar animals que estan presents al llegendari o que sols són coneguts pels testimonis. Els exemples més comuns són el Ieti, el monstre del llac Ness i el Big foot, però nosaltres a la nostra terra en tenim un també que viu a les llegendes com la que anem a contar hui. Un pollastre amb banyes en compte de cresta? Ési això possible? Aquesta és la llegenda...

També a la Mediterrània compta amb misterioses illes on les lleis de la física són substituides per la gramàtica de la fantasia. Des del poema de l'Odissea d'Homer fins fa poc, la gent del mar contava extranyes troballes a la mar. Ens interessa descobrir alguns d'eixos misteris de la nostra mar, veniu?

L'amic invisible, les tarjetes de felicitació, l'aguinaldo, les rifes, els actes solidaris, el roscó de reixos... són tots costums ben vius als nadals valencians, però, ja existien abans? Una recerca sorprenent per a saber si els nostres avantpassats ja tenien eixos costums, com eren i com han canviat.

Aquesta de hui és una perla del nostre rondallari que vos oferim com a felicitació de les festes i desig d'un venturós 2032. El més interessasnt, a banda de la divertida història, típica de l'humor valencià, és que l'hem trobada al llibre "Coses de la meua terra" publicat a Altea en 1920, és a dir, és una història traguna de l'antigor i actualitzada per a vosaltres. Feliç any nou!!!!

Arribada la Nit de Nadal, a la mitjanit, en acabar de sopar, els nostres avantpassats tenien una trobada amb el misteri. Sortien de casa i recorrien els carrers foscos i silenciosos cap a l'església on una misteriosa dona de l'antiguitat anava a aparéixer per a revelar-los un missatge trascendental. La nit de Nadal és moltes coses, però també és (ha segut) El cant de la Sibil·la.

Aquest serà un viatge al·lucinant. Abans de la revolució industrial i la modernitat, anaven pels nostres camins gent estranya, que exercia oficis encara més estranys. Ara es considera fruït de la ignoràcia i la superstició però, durant molt de temps estes funcions tenien una utilitat pública i sanadora i pr molt de temos van gaudir de prestigi. El que ens interesa es descobrir-ne alguns, perquè això ens ajudarà un poc a saber com era el món d'abans.

Acaba la tardor, camí del més fosc hivern, i és una època en la que sovint els dies són ventosos. Al voltant dels vents hem oblidat tota una riquíssima tradició i creences que tenien els nostres avantpassats. En aquest capítol no sols volen compartir vàries d'eixes costums i creences sobre en vent, sinó també tractar d'entendre perquè les tenien. Què era el vent per als nostres avanpassats?

Per primera vegada s'adapta en valencià per a audio un conte escrit per Emilia Pardo Bazán a finals del segle XIX, quan el mite dels vampirs va passar a la literatura en noveles i relats. En aquest cas aquest relat titolat El vampir té una sèrie de singularitats que li dona l'autora i que ens fa pensar que, a banda del sinistre contingut, potser siga una alegoria d'una violència que desgraciadament segueix d'actualitat: la violència de gènere. Un luxe de relat.

Hi ha paratges de la nostra geografia que guarden tresors ocults. Hui dia potser el més valuós que tenim es l'aigua i cada vegada ho serà més. Anna, la població de la Canal de Navarrés i els seus voltants són precisament un dels llocs os es guarda eixe preuat tresor i, per suposat, també ha generat curioses llegendes com la que escoltareu en el podcast, que ens parlen del valor d'aquest paratge.

Qui no ha sentit parlar d'aquest personatge? Hui volem descobrir-vos la fabulosa història que s'amaga darrere del protagonista de nombroses auques i relats de fil i canya. A cavall entre la llegenda i la realitat (perquè la història s'inspira en un home que va existir al segle XVII), aquesta és el relat de Pere Porter, conegut més avant com Pere o Pedro Botero, que va viatjar fins l'infern. La Divina Comèdia de les nostre terres, perquè la sortiva estava al Camp de Morvedre.. No sabem què, però alguna cosa li va passar a aquest home doncs uns pocs anys despr´s de mort ja anaven corrents manuscrits amb la seua història que es convertiren en un autèntic best-seller de l'època. Un tresor més que compartim ací, en Terra llegendària.

Aquesta peça és molt especial perquè els seus narradors són joves. Es tracta d'una inicativa del professor i escriptor valencià Francesc Gisbert, que ha comboiat als alumnes de Literatura Universal de 1er. de BAT en l'IES Serra de Mariola de Muro, per a que ens contes algunes rondalles, adaptades al seu temps i estil, com han fet tota la vida els bons contadors d'històries. Estem encantats que la gent més jove siga hereu d'aquest Patrimoni cultural valencià i ens ho vullga compartir.

Aquesta és una història de terror. D'eixes que es contaven fa molts anys a la vora de la llar i que impressionaven majors i infants. Una història que ens recorda que si no rendim honors als nostres difunts en vida, potser, ho haurem de fer desrpés d'aquesta, és a dir, morts. La veu d'Stella Vicéns ens transporta a eixe ambient lúgubre que aquestes històries han de tenir per a gaudir-les.

Cap al mar mira el Puigcampana, la muntanya sagrada de la Marina Baixa. Un mos quadrat que crida l'atenció i que la nostra gramàtica de la fantasia va interpretar d'una manera meravellosa. Amb l'encisadora veu de Pepa Ginestar, professional de la ràdio a la cadena Ser de Dènia, escoltarem la història que els nostres majors contaven sobre l'origen fantàstic d'aquest forat i la seua relació amb l'origen de la famosa illa de Benidorm.

Aquesta peça és molt especial. Anem a imaginar que som una família de llauradors i ramaders al segle XVI o XVII i que les coses ens estan anant mal últimament... Per la zona corren rumors que són coses de bruixes i a molts pobles estan perseguint-les... Quines històries es conten? Així és com, potser, va començar eixa por i odi que va acabar convertit en un genocidi d'homes i dones, especialment se dones. Atents a aquestes històries que es tenien per certes...

Celebrant la diada del 9 d'octubre sempre ens ve al cap la figura del rei En Jaume el Conqueridor. Figura amb llums i ombres, el que no es pot negar és que la seua tenacitat va esdevenir llegendària. D'on li venia? doncs pensem que la resposta té nom de dues dones, la seua àvia i la seua mare. Ell no les va conéixer, però la lliçó de tenacitat de les dues dones el van impressionar i d'elles va deixar contància al seu Llibre dels Fets. Voleu saber la increïble història de tenacitat de les dues dones? Endavant...

SEGONA TEMPORADA de Terra Llegendària, l'espai sobre llegendes i fets insòlits de la nostra terra valenciana que cada setmana s'emet en el programa de ràdio El Rall, en la cadena pública valenciana Àpunt. La primera peça d'aquesta nova temporada és una zarrada amb el professor de la Universitat d'Alacant Joan Borja sobre aquests màgics personatges que ens tenen el cor robat. Misterioses i encisadores, atractives i perilloses alhora, les dones d'aigua formen part del nostre llegendari i són un tresor del que ara sabrem un poc més.

En aquesta ocasió visitem un lloc molt especial de la nostra geografia, la Cova de les calaveres, en Benidoleig. Nosaltres no vos parlarem del valor en molts aspectes que té la meravellosa caverna, sinó de la llegenda. Fins i tot el botànic Cavanilles la va recollir als seus escrits. Una història digna de les 1001 nits, plena de màgia i misteri, i a la fi, una mena d'entesa entre dos pobles, cristians i sarraïns, secularment enfrontats. Una meravella de llegeda que escoltem amb la veu de Paco Lloret de Ràdio Altea.

En aquesta ocasió vos portem una joia del nostre rondallari. Una història arreplegada pel rondaller Jordi Raúl Verdú a un dels nostres pobles que conten una gran lliçó. Malgrat tot hi ha circunstàncies en les que la natura i l'home s'uneixen per a superar les dificultats. Aleshores passen coses sorprenents com aquesta. No sabem bé l'origen d'aquesta història pero fets així conten que han passat i ens emocionen.